MARE Popularis

Photographs submitted by Simón Vila Font

  • Animaflor

    Animaflor

    Simón Vila Font

    Bajo la lente macro, la madrépora revela su verdadera esencia: una red de diminutos pólipos que construyen las catedrales de nuestros océanos. Cada milímetro de esta estructura viva es el hogar y refugio de miles de especies marinas. Sin embargo, el aumento de la temperatura del agua y la acidificación amenazan con silenciar sus colores y su vida. Proteger los arrecifes de coral no es una opción, es vital para la supervivencia del planeta. La foto se ha hecho en condiciones normales, con lente macro y el revelado intenta resaltar los colores y los pequeños detalles que esconde la madrépora.

  • Reflejos

    Reflejos

    Simón Vila Font

    La foto se ha realizado usando un filtro de prisma fractal, lo que multiplica por varios elementos a un solo sujeto, Se ha obtenido usando la lente montada en la carcasa submarina, no digitalmente. El pez pipa, maestro del camuflaje marino, se desvanece de forma casi invisible entre las hojas de la planta Cymodocea nodosa. Al utilizar un filtro de caleidoscopio para fotografiarlo, no solo multiplicamos su imagen en un mosaico geométrico impactante; creamos una metáfora visual de su vulnerabilidad. Cada reflejo repetido del pez pipa nos recuerda que su existencia depende estrictamente de la densidad de estas praderas marinas.

  • Punkycaballito

    Punkycaballito

    Simón Vila Font

    Una frágil luz azul ilumina la silueta de un caballito de mar. Este destello no es solo belleza: es un recordatorio de la vulnerabilidad de nuestros mares. Los caballitos de mar dependen de hábitats saludables, hoy amenazados por la contaminación, la pesca destructiva y el cambio climático. Proteger su hogar es proteger el equilibrio de toda la vida marina. Cuidemos los océanos antes de que sus luces se apaguen para siempre. La fotografía se ha tomado bajo la luz ultravioleta de unos focos, sin usar flashes, por ello adquiere esa tonalidad, además de un revelado algo agresivo.

Other photos

  • MARE i Terra

    MARE i Terra

    Andrés Quintana Puertas

    La fina línia determina el límit de la mar i la terra, dos mons amb moltes coincidències però també amb moltíssimes diferéncies.

  • el descanso

    el descanso

    luis

    gaviota tomandose un descanso para tomar fuerzas , ya que ellas son las que limpian y conservan nuestras playas y mares , que siempre las veamos por las arenas bordeando la costa

  • El yin i el yang

    El yin i el yang

    Berta Mas

    Dues tortugues careta (Caretta caretta) neden sincronitzades, dibuixant cercles sobre la praderia. És capvespre, un dels moments del dia en què estan més actives, i encara queda temps per buscar un últim mos abans de descansar. La posidònia és un bon lloc per fer-ho. Entre les seves fulles i el fons que les envolta hi troben una gran varietat de preses: crustacis, bivalves, gastròpodes, eriçons, petits peixos, calamars, esponges i anemones. Les caretes són principalment carnívores i tenen unes mandíbules especialment potents, capaces de trencar les closques i les estructures dures d’algunes d’aquestes preses. Així, el que per a nosaltres pot semblar simplement una passejada tranquil·la per la praderia és, en realitat, una recerca constant d’aliment.

  • Serpula vermicularis paciente.

    Serpula vermicularis paciente.

    Isabella Zambrano.

    Esta especie ha sido captada después de algunos minutos de paciència, sin alterarla y sin interferir demasiado.

  • Maestro del disfraz balear

    Maestro del disfraz balear

    Beata Hercsuth

    Bajo las aguas cristalinas de nuestro litoral habita un auténtico artista del mimetismo: el pez aguja. Este pariente cercano del caballito de mar ha evolucionado para imitar a la perfección las hojas muertas de Posidonia oceanica, logrando pasar desapercibido entre los guijarros blancos del fondo. Su supervivencia depende por completo de este engaño visual. Sin embargo, ninguna estrategia evolutiva puede camuflarlos frente al impacto humano. La contaminación costera y la destrucción de la vegetación marina destruyen su hogar y rompen su escondite, recordándonos la urgencia de proteger cada pequeño eslabón de la biodiversidad del Mar Balear.

  • Mujer de mar

    Mujer de mar

    MARIA ISABEL PAJARES VIVAR

    Mujeres descansan en pequeñas piscinas naturales formadas entre las rocas de la costa de Formentera. La imagen propone una manera de habitar el litoral sin transformarlo: entrar, observar, permanecer y marcharse sin dejar rastro. El Mediterráneo no es solo un paisaje que contemplar o consumir, sino un ecosistema del que formamos parte y cuya fragilidad exige cuidado y respeto.

  • La ultima mirada

    La ultima mirada

    Marc Bennasar Borras

    No hizo falta acercarme más. Sus ojos lo dijeron todo. En ese instante entendí que el mar nos observa con la misma curiosidad con la que nosotros lo exploramos. La diferencia es que él solo espera una cosa de nosotros: que aún tenga un lugar donde seguir escondiéndose.

  • Residents del port

    Residents del port

    Berta Mas

    En un petit port del Peloponès hi resideix una gran població de Caretta caretta. Acudeixen a les aigües tranquil·les del port en busca de refugi i aliment — restes de pescadors i coralls tous que es formen en el fons rocós. Aquesta convivència és possible gràcies a la baixa pressió antròpica de la zona. És un poble petit i tradicional, on només hi accedeixen embarcacions de pescadors locals i velers de viatgers ocasionals. A la tarda, aquesta escena no és gens inusual: diverses tortugues suren tranquil·lament en les aigües calmades, acostumades a la presència humana, sovint acostant-se a curiosejar les embarcacions. Sense haver-ho planejat, aquest port s'ha convertit en un refugi real per a elles. Un espai on la gent no hi neda ni hi accedeix fàcilment, i on la convivència és pacífica i no interventora. Gairebé una àrea marina protegida creada per accident. Caldria que no ho fos, d'accident. Zones com aquesta demostren que quan reduïm la nostra pressió sobre el medi, i ens limitem a observar des del respecte, la natura troba la manera de recuperar l'espai.

  • Cel i mar formenterencs

    Cel i mar formenterencs

    Núria Borrull Cubo

    Paleta de colors blau-verds. Fusió formenterenca de cel i mar. Tanta puresa! Tanta bellesa! Tanta pau! No protegir aquest entorn es un pecat!

  • Sota el soroll

    Sota el soroll

    Xavier Capo Fiol

    Magaluf és conegut arreu per les seves platges, el turisme i la seva intensa activitat a l'estiu. Però sota la superfície existeix una altra realitat. En un fons de sorra, entre Cymodocea nodosa i Halimeda incrassata, un cavallet de mar (Hippocampus hippocampus) es desplaça lentament pel seu hàbitat. Una escena que podria semblar pròpia d'un lloc remot, però que va ser fotografiada a la mateixa costa de Magaluf. Una imatge per recordar que, darrere dels paisatges que coneixem, també hi ha un món submarí que mereix ser descobert i conservat.

  • Aixó es com ploure dins la mar

    Aixó es com ploure dins la mar

    Andrés Quintana Puertas

    La cortina de precipitacions descarrega damunt la mar deixant un contrast amb les darreres llums solars.

  • Auba menorquina

    Auba menorquina

    Joan Torrens Serra

    La pressió humana sobre la costa balear fa molt difícil gaudir de la costa amb solitud. Només a les hores primeres del dia, quan el Sol comença a despuntar, es pot gaudir del silenci i la tranquil·litat.

  • Doble presencia

    Doble presencia

    Rafael Solivellas Coll

    Disfrutando de practicar la fotografía subacuatica en una reserva marina, donde se puede disfrutar de la variedad de especies del mediterráneo, viviendo en liberta y sin peligro.

  • UN SOL A MEDIAS

    UN SOL A MEDIAS

    Javier Postigo

    El eclipse coincidió con sus últimos minutos sobre el mar, justo antes de que el sol desapareciera tras el horizonte. Fotografiado a ras del agua, durante unos instantes el reflejo del sol atravesó la superficie mientras el cielo iba perdiendo la luz.

  • PROU!

    PROU!

    Núria Borrull Cubo

    Senzillament... prou! Les ancores de les embarcacions recreatives són les que arrabassen la posidònia, però al darrera hi ha la mà del home. He retocat el contrast, llum, saturació, i he afegit l'exclamació "PROU!" sobre una foto submarina de la meva mà fent el gest d'arrebassar la posidònia. Poca cosa més. Un muntatge senzill, un missatge senzill. Les praderies de posidònia de Formentera son fantàstiques, s'engronsen amb el batec de la mar, lluint un verd intens. Ja n'hi ha prou del excés d'embarcacions a l'estiu a Formentera, dels fondejos incontrolats, ja n'hi ha prou.

  • Sarpa salpa a la posidònia

    Sarpa salpa a la posidònia

    Isabella Zambrano.

    Solo un pequeño cardumen merodeando por la posidònia en busca de almiento, de forma ordenada y pacífica.

  • Entre la luz y el abismo

    Entre la luz y el abismo

    GIULIO ALEXANDER TABACCHI MAGNASCO

    Las cuevas submarinas representan uno de los paisajes más singulares del Mediterráneo. Explorar estos espacios nos permite descubrir un mundo de silencio, luz y biodiversidad que merece ser protegido. La apnea nos acerca al mar de una forma especialmente íntima y nos recuerda que somos visitantes de un ecosistema que debemos conocer, respetar y conservar.

  • EL GRITO DE LA ESPERANZA

    EL GRITO DE LA ESPERANZA

    Juan Ángel Cano Cárceles

    A VECES LOS PECES PARECEN QUERER DECIRNOS ALGO, TAL VEZ SOLO NOS SALUDAN PERO NOSOTROS TENEMOS QUE ALZAR LA VOZ PARA QUE TODO EL MUNDO PROTEJA SU HABITAT

  • Immensitat

    Immensitat

    Isabel Maria Pedret Rovira

    No es veu sortir el sol directament a l`horitzó de la immensitat d'aquest mar blavissim, que es divisa des del Far de la Mola de Formentera, però si que els raigs que traspuen entremig dels núvols li donen uns bells reflexes

  • Piel de mar

    Piel de mar

    MARIA ISABEL PAJARES VIVAR

    Una mujer sostiene dos caracolas sobre su cuerpo mientras permanece dentro del Mediterráneo. La imagen parte de un gesto sencillo y casi ritual para hablar de nuestra relación con el mar: acercarnos, observarlo y escucharlo. Las caracolas, restos de vida marina, funcionan como vínculo entre el cuerpo humano y un ecosistema del que también formamos parte.

  • Com un remolí

    Com un remolí

    Andrés Quintana Puertas

    Una dona que surt de fer un capfico es retira de cop l’aigua acumulada als seus cabells deixant una imatge espectacular a la posta de sol.